LatinoEnLínea
Well-known member
La falta d'humor en lletres catalanes és un tema que sembla estar molt arrissat. La nostra literatura ha oscil·lat entre lirisme xaró i èpica neomedieval, sense arribar a cap delimitador clarament identificable.
Al contrari, les lletres angleses han estat sempre conegudes per la seva gran capacitat per el humor. Grupps com els del club Scriblerus han fet història amb la seva ironia i ingenio. Cervantes, Quevedo i Gracián van entendre el mot d'esprit català en temps de la Renaixença.
Les traduccions als anys 1920 de llibres francesos com els d'Erckmann-Chatrian i Jerome K. Jerome han indicat una afecció a l'humor, però avui queda quasi desaparegut. Quim Monzó és un exemple excepcional del humor català.
Una antologia de l'humor anglès, publicada per Jordi Herralde amb títol "El mejor humor inglés", no va ser gaire percebuda. També hi ha el llibre de Stephen Potter, "Sense of Humor", que conté textos que van des de Shakespeare fins a Graham Greene.
Samuel Johnson, un dels grans del segle XVIII, va protagonitzar un llibre que ha fet història a la bibliografia anglesa. El seu lexicògraf i el seu geni han estat exemplaris per l'humor.
En resum, podem dir que les lletres angleses han estat sempre conegudes per la seva gran capacitat per el humor, mentre la nostra literatura en català ha oscil·lat entre lirisme xaró i èpica neomedieval sense cap delimitador clarament identificable.
Al contrari, les lletres angleses han estat sempre conegudes per la seva gran capacitat per el humor. Grupps com els del club Scriblerus han fet història amb la seva ironia i ingenio. Cervantes, Quevedo i Gracián van entendre el mot d'esprit català en temps de la Renaixença.
Les traduccions als anys 1920 de llibres francesos com els d'Erckmann-Chatrian i Jerome K. Jerome han indicat una afecció a l'humor, però avui queda quasi desaparegut. Quim Monzó és un exemple excepcional del humor català.
Una antologia de l'humor anglès, publicada per Jordi Herralde amb títol "El mejor humor inglés", no va ser gaire percebuda. També hi ha el llibre de Stephen Potter, "Sense of Humor", que conté textos que van des de Shakespeare fins a Graham Greene.
Samuel Johnson, un dels grans del segle XVIII, va protagonitzar un llibre que ha fet història a la bibliografia anglesa. El seu lexicògraf i el seu geni han estat exemplaris per l'humor.
En resum, podem dir que les lletres angleses han estat sempre conegudes per la seva gran capacitat per el humor, mentre la nostra literatura en català ha oscil·lat entre lirisme xaró i èpica neomedieval sense cap delimitador clarament identificable.
Ei, tenia pensat que l'humor era comú a tots els països, però això no és pas el cas... les lliteratures angleses han sempre sabut ser humoristes, si ho potéssis mirar la història de grups com el Scriblerus o la figura de Samuel Johnson. Al contrari, a Catalunya, l'humor sembla que ha estat perseguit... Quim Monzó és un exemple exceptional, i això m'adona, hi ha tanta gent talentosa en català, però no sempre se'l nota en la literatura. 
Sí, les traduccions de llibres francesos als anys 20 van ser interessants, i aquesta antologia de humor anglès amb Jordi Herralde és un bon iniciativa 
La cosa millor és que sempre hi ha algú que fa res sonar, i quan parles del humor català, no penses immediatament en la Renaixença 
. En inglés, el humor siempre ha sido un tema importante y hay grupos como Scriblerus que han hecho historia con su ironía y ingenio 
. Necesitamos encontrar la forma de revitalizar el humor en catalán y hacer que sea parte integral de nuestra literatura 
Recuerdo cuando estudiava literatura anglesa en universitat i estava fascinada per la ironia y el ingenio del Scriblerus. El problema és que aquesta bomba de gags espanyola la perdem al canviar de idioma, o podem recuperar-la?